Recordatoris de vacunació per a fures

A Espanya no existeix cap vacuna comercial autoritzada per a protegir les fures contra el brom. No obstant, a causa de la gravetat de la malaltia, ja fa molts anys que tots els veterinaris utilitzem una marca comercial en concret que, tot i estar només aprovada per a cadells de gos, ha demostrat ser segura i eficaç en fures de totes les edats.

• El brom (CDV) és un virus caní de vacunació essencial en gossos. També pot infectar les fures, i els produeix una malaltia eminentment respiratòria però també amb signes digestius i neurològics que produeix una mortalitat gairebé del 100%. És per aquest motiu que, tot i no disposar de vacunes específiques per a fures, s’utilitza una vacuna per a gossos per aconseguir protegir el màxim possible aquesta espècie tan susceptible.

Vacunar contra el brom la teva fura no només la protegeix a ella, també protegeix als gossos amb els que pugui tenir un contacte més o menys estret o habitual.

Les fures, igual que els gossos, poden emmalaltir del virus de la ràbia i ser transmissors d’aquesta malaltia mortal. És cert que, a Catalunya, arrel de la no obligatorietat d’aquesta vacuna, s’utilitza menys del que seria recomanable en aquesta espècie.

La ràbia és una malaltia vírica que pot infectar a qualsevol espècie animal de sang calenta (mamífers i aus), inclòs l’ésser humà. És la zoonosi més important a tot el món. És mortal en gairebé el 100% dels casos en totes les espècies, a través d’un quadre neurològic que acaba produint paràlisi respiratòria. Els rat-penats i guineus són alguns dels reservoris més importants del virus, junt amb el gos; però qualsevol mamífer amb capacitat de mossegar, com una fura, pot ser-ne un transmissor potencial si s’infecta. Gràcies a la vacunació sistemàtica de tots els gossos i molts gats i fures, tota Europa occidental es considera lliure de ràbia domèstica avui en dia, tot i que encara se’n van detectant casos esporàdics de tan en tant. L’increment de mobilitat de les persones amb les seves mascotes al voltant del món i la possibilitat de desplaçaments il·legals des de territoris on la ràbia encara hi és present (nord d’Àfrica i Europa de l’est, sobretot), fa que la recomanació de la majoria de col·lectius veterinaris sigui la de seguir mantenint la protecció antiràbica al dia a tots els gats, gossos i fures.

Una altra consideració important sobre la vacunació antiràbica és l’exigència legal que hi pot haver en alguns territoris. Per exemple, és necessària per creuar fronteres inclús dins de la Unió Europea, i per descomptat ho és per sortir-ne i tornar-hi a entrar. Però, a més a més, també és obligatòria a gairebé totes les Comunitats Autònomes espanyoles, tret de Catalunya, Galícia, Euskadi i Navarra, i a més a més, es requereix que sigui revacunada anualment. Per tant, cal tenir en compte l’estil de vida de cada família a l’hora de decidir com apliquem la vacuna antiràbica als seus peluts.

Nosaltres utilitzem una vacuna antiràbica que, en les fures, produeix una immunitat amb una durada de dos anys, de tal manera que:

• En fures que no viatgin mai fora de Catalunya però tinguin accés a l’exterior recomanem mantenir la protecció biològica al dia amb només una dosi cada 2 anys. Si no surten mai de casa no té gaire sentit mantenir aquesta protecció vacunal.
• En fures que solen viatjar per Espanya, és necessari aplicar-la de forma anual, encara que el producte utilitzat tingui una durada superior.
• En fures que solen viatjar per la Unió Europea, en principi hauria de ser suficient amb una dosi cada 2 anys, però per evitar problemes en territoris que puguin tenir lleis pròpies més restrictives (com succeeix en alguns llocs d’Espanya), recomanem que l’administreu anualment.
• En fures que han de viatjar fora de la Unió Europea de forma habitual, cal informar-se de tots els requisits necessaris a més a més de la vacunació antiràbica, i recomanem l’aplicació anual d’aquesta per evitar problemes burocràtics.