Recordatoris de vacunació felina

Li diem vacuna trivalent a una vacuna múltiple per a gats que inclou les denominades vacunes essencials, és a dir, aquelles malalties contra les quals tots els gats domèstics haurien d’estar protegits. S’administren en una sola injecció. També pot ser que la coneguis per altres noms, com “vacuna polivalent”, “vacuna triple vírica” o inclús “vacuna tetravalent”, si parlem de la variant que inclou una quarta malaltia opcional anomenada clamidiasi. És la vacuna mínima que generalment es recomana a tots els gats que no tenen risc de contacte amb gats desconeguts, és a dir, els que viuen estrictament dins de casa, ja que aquestes malalties no requereixen un contacte directe per contagiar-se. Si la vostra situació ha canviat, us recomanem vacunar també de la leucèmia felina, que es pot administrar a banda o juntament amb aquesta, com a vacuna pentavalent. La vacuna trivalent no només protegeix el teu gat, també evita que es converteixi en portador asimptomàtic i transmissor d’algunes d’aquestes malalties.

Com el seu nom indica, protegeix contra 3 malalties, i opcionalment una quarta no essencial:

• Panleucopènia felina (FPV) – Essencial. Virus que ataca amb gran agressivitat i virulència el sistema digestiu i immune dels gatets de menys d’un any, però també en ocasions de gats d’edat avançada o immunodeprimits per altres causes, i amb una elevada letalitat.
• Herpesvirus felí tipus 1 (FHV-1) – Essencial. És un virus respiratori que pot causar quadres molt greus i habitualment letals en gatets molt joves, i quadres respiratoris i oculars crònics en gats adults. A més, la majoria de gats que el contreuen, acaben sent portadors de per vida.
• Calivicirus felí (FCV) – Essencial. És un altre virus respiratori, que en aquest cas també pot afectar la cavitat oral, produint úlceres a la llengua i contribuint al desenvolupament de quadres crònics de gingivitis de diferent gravetat.
• Clamidiasi (Chlamydia felis). És un bacteri que produeix quadres respiratoris i oculars severs i extremadament contagiosos, molt habitual en col·lectivitats felines.

La immunitat contra la panleucopènia felina és molt sòlida i pot durar molts anys, però no succeeix el mateix amb les altres malalties. Com que no existeixen vacunes comercials d’herpesvirus i/o calicivirus felins separades de la panleucopènia, ens veiem en l’obligació de recomanar que la revacunació trivalent sigui anual per la gran majoria de gats.

A més a més, algunes d’aquestes malalties no només són perilloses per al teu gat. El virus de la panleucopènia és molt semblant al parvovirus caní i pot arribar a infectar gossos susceptibles, produint quadres igual de greus que el propi parvovirus caní.

Si t’ha arribat aquest recordatori és perquè, per alguna raó, hem decidit separar aquesta vacuna de la resta de vacunes. Habitualment, el nostre protocol tan en gats adults com gatets en els que considerem necessària la vacuna contra la leucèmia felina consisteix en l’aplicació conjunta de la vacuna trivalent i aquesta, com a vacuna pentavalent.

Solem recomanar aquesta vacuna en gats que tenen possibilitats de sortir a l’exterior d’alguna manera i, eventualment, contactar amb gats desconguts o acudir a llocs on puguin rondar gats desconeguts (no només gats que tinguin accés rutinari a l’exterior, també aquells que solen viatjar, per exemple, i que es podrien escapar en algun moment, o els que conviuen en cases on acostumen a entrar gats desconeguts d’acollida, o gats que no surten normalment però que podrien escapar-se o saltar a l’exterior amb facilitat). El virus de la leucèmia felina es contreu per contacte directe amb gats infectats però també es pot contreure per un contacte indirecte com utilitzar el mateix menjador o abeurador; és mortal en tots els casos, produeix quadres progressius d’immunodeficiència adquirida, anèmies greus i també pot produir alguns tipus de càncer en gats joves. La gravetat de la malaltia, doncs, fa que sigui recomanable ser més proactiu que menys a l’hora de decidir si un pacient és candidat per rebre la vacuna o no, i a l’hora de decidir si els recordatoris els apliquem anualment o no, ja que la immunitat proporcionada per la vacuna no és del 100% en cap cas.

Hi ha una bona notícia i és que, amb l’edat, la majoria de gats acostumen a desenvolupar immunitat natural contra aquest virus, de manera que, a partir dels 8 anys, és probable que et recomanem deixar d’aplicar-la, llevat que el risc d’exposició sigui realment molt elevat.

Li diem vacuna pentavalent a una vacuna múltiple per a gats que inclou les denominades vacunes essencials, és a dir, aquelles malalties contra les quals tots els gats domèstics haurien d’estar protegits, a més a més del virus de la leucèmia felina i, en ocasions, la clamidiasi. S’administren en una sola injecció. També pot ser que la coneguis per altres noms, com “vacuna polivalent”, “vacuna completa” o “vacuna tetravalent”, si parlem de la variant que no inclou la clamidiasi. Pel fet d’incloure la leucèmia felina, és la vacuna que generalment es recomana a tots els gats que tenen un mínim risc de contacte amb gats desconeguts, i això inclou no només els que tenen accés regular a l’exterior, si no també els que podrien escapar-se o saltar per la finestra en un moment donat o els que solen viatjar a segones residències. La vacuna pentavalent no només protegeix el teu gat, també evita que es converteixi en portador asimptomàtic i transmissor d’algunes d’aquestes malalties.

Com el seu nom indica, protegeix contra 5 malalties:

• Panleucopènia felina (FPV) – Essencial. Virus que ataca amb gran agressivitat i virulència el sistema digestiu i immune dels gatets de menys d’un any, però també en ocasions de gats d’edat avançada o immunodeprimits per altres causes, i amb una elevada letalitat.
• Herpesvirus felí tipus 1 (FHV-1) – Essencial. És un virus respiratori que pot causar quadres molt greus i habitualment letals en gatets molt joves, i quadres respiratoris i oculars crònics en gats adults. A més, la majoria de gats que el contreuen, acaben sent portadors de per vida.
• Calivicirus felí (FCV) – Essencial. És un altre virus respiratori, que en aquest cas també pot afectar la cavitat oral, produint úlceres a la llengua i contribuint al desenvolupament de quadres crònics de gingivitis de diferent gravetat.
• Virus de la leucèmia felina (FeLV). És un virus que es contreu per contacte directe amb gats portadors i que produeix una varietat de quadres clínics, tots ells mortals, que consisteixen en síndromes d’immunodeficiència adquirida, anèmies severes i inclús alguns tipus de càncer.
• Clamidiasi (Chlamydia felis). És un bacteri que produeix quadres respiratoris i oculars severs i extremadament contagiosos, molt habitual en col·lectivitats felines. No sempre s’inclou dins la vacuna.

La immunitat contra la panleucopènia felina és molt sòlida i pot durar molts anys, però no succeeix el mateix amb les altres malalties. Com que no existeixen vacunes comercials d’herpesvirus i/o calicivirus felins separades de la panleucopènia i que quan vacunem de leucèmia ho fem a gats de risc, ens veiem en l’obligació de recomanar que la revacunació pentavalent sigui anual per la gran majoria de gats que la requereixen.

La majoria de gats, amb l’edat, desenvolupen immunitat natural contra la leucèmia felina, de tal manera que és possible que, un cop complerts els 8 anys, et recomanem no revacunar més amb aquest producte i passar a la vacuna trivalent, sempre que el risc d’exposició a la leucèmia no es consideri especialment elevat.

A més a més, algunes d’aquestes malalties no només són perilloses per al teu gat. El virus de la panleucopènia és molt semblant al parvovirus caní i pot arribar a infectar gossos susceptibles, produint quadres igual de greus que el propi parvovirus caní.

Els gats, igual que els gossos, poden emmalaltir del virus de la ràbia i ser transmissors d’aquesta malaltia mortal. És cert que, a Catalunya, arrel de la no obligatorietat d’aquesta vacuna i de què molts gats domèstics no surten mai de casa, es tendeix a no utilitzar-la en aquesta espècie, però això no significa que no sigui una bona idea fer-ho.

La ràbia és una malaltia vírica que pot infectar a qualsevol espècie animal de sang calenta (mamífers i aus), inclòs l’ésser humà. És la zoonosi més important a tot el món. És mortal en gairebé el 100% dels casos en totes les espècies, a través d’un quadre neurològic que acaba produint paràlisi respiratòria. Els rat-penats i guineus són alguns dels reservoris més importants del virus, junt amb el gos; però qualsevol mamífer amb capacitat de mossegar, com un gat, pot ser-ne un transmissor potencial si s’infecta. Gràcies a la vacunació sistemàtica de tots els gossos i molts gats, tota Europa occidental es considera lliure de ràbia domèstica avui en dia, tot i que encara se’n van detectant casos esporàdics de tan en tant. L’increment de movilitat de les persones amb les seves mascotes al voltant del món i la possibilitat de desplaçaments il·legals des de territoris on la ràbia encara hi és present (nord d’Àfrica i Europa de l’est, sobretot), fa que la recomanació de la majoria de col·lectius veterinaris sigui la de seguir mantenint la protecció antiràbica al dia a tots els gats i gossos.

Una altra consideració important sobre la vacunació antiràbica és l’exigència legal que hi pot haver en alguns territoris i, de fet, aquest és gairebé l’únic motiu pel qual sí que vacunem alguns gats contra la ràbia. Per exemple, és necessària per creuar fronteres inclús dins de la Unió Europea, i per descomptat ho és per sortir-ne i tornar-hi a entrar. Però, a més a més, també és obligatòria a gairebé totes les Comunitats Autònomes espanyoles, tret de Catalunya, Galícia, Euskadi i Navarra, i a més a més, es requereix que sigui revacunada anualment. Per tant, cal tenir en compte l’estil de vida de cada família a l’hora de decidir com apliquem la vacuna antiràbica als seus peluts.

Nosaltres utilitzem una vacuna antiràbica per a gats que produeix una immunitat amb una durada de tres anys, de tal manera que:

• En gats que no viatgin mai fora de Catalunya però tinguin accés lliure a l’exterior recomanem mantenir la protecció biològica al dia amb només una dosi cada 3 anys. Si no surten mai de casa no té gaire sentit mantenir aquesta protecció vacunal.
• En gats que solen viatjar per Espanya, és necessari aplicar-la de forma anual, encara que el producte utilitzat tingui una durada superior.
• En gats que solen viatjar per la Unió Europea, en principi hauria de ser suficient amb una dosi cada 3 anys, però per evitar problemes en territoris que puguin tenir lleis pròpies més restrictives (com succeeix en alguns llocs d’Espanya), recomanem que l’administreu anualment.
• En gats que han de viatjar fora de la Unió Europea de forma habitual, cal informar-se de tots els requisits necessaris a més a més de la vacunació antiràbica, i recomanem l’aplicació anual d’aquesta per evitar problemes burocràtics.