Viatjar amb mascotes i CEXGAN

Quan necessito fer tràmits CEXGAN?

CEXGAN, que correspon a les sigles de Certificación de Exportación Ganadera, és la plataforma informàtica a través de la qual el Ministeri gestiona la comunicació relativa a l’exportació de productes d’origen animal a tercers països (és a dir, els externs a la Unió Europea), entre ells els animals de companyia.

En general, doncs, per viatjar a tercers països gairebé sempre serà necessari fer algun tipus de tràmit CEXGAN. Tot i això, abans de fer res cal revisar bé la documentació necessària, ja que alguns països accepten tràmits similars als dels països de la UE sense haver d’obtenir un certificat CEXGAN, de vegades amb alguna regla addicional i de vegades no (generalment països Europeus externs a la UE, com Andorra, Regne Unit, Suïssa, Noruega… però també d’altres més llunyans, com Mèxic).

Quan NO necessito fer tràmits CEXGAN?

• Per viatjar dins del propi país, Espanya, encara que hagis d’agafar un avió o vaixell (per exemple, per anar a Canàries).
• Per viatjar dins de la Unió Europea, sempre i quan no en surtis en cap moment. Si, per exemple, viatges a Romania o Bulgària per carretera, que són membres de la Unió, podria ser que el trajecte travessés alguns països balcànics que no ho són, com Bòrnia i Herzegovina o Sèrbia. En aquests casos, cal comprovar si aquests tercers països accepten la documentació europea habitual o si demanen requisits extraordinaris o algun tràmit CEXGAN, ja que només d’entrar i sortir ja es considera un viatge extracomunitari; i caldrà complir-los per poder-los travessar durant el trajecte. Els requisits per a viatjar dins de la Unió Europea són:
  • Identificació electrònica (microxip).
  • Passaport europeu correctament registrat.
  • Vacuna antiràbica en vigor, aplicada i signada per un veterinari de la Unió Europea.
  • Alguns països de la Unió tenen el requisit addicional de desparasitar contra Echinococcus multilocularis entre 24 i 120 hores abans d’entrar-hi i que quedi registrat al passaport, la qual cosa es pot fer al vostre veterinari habitual o a qualsevol clínica europea abans de creuar la frontera.

Com puc saber què necessito fer?

No és senzill. Als despatxos dels Ministeris els agrada que tot el que hem de fer els mortals sigui ben complicat. Hi ha dos conceptes clau a conèixer: quins són els requisits d’exportació, i a través de quin tràmit s’han de certificar.

Requisits

Els requisits són de caràcter sanitari i els determina cada país de destí i per tant solen ser diferents per a cada un d’ells (i també hi ha de vegades requisits específics per a poder retornar a Espanya o la Unió Europea). És molt important tenir present que el responsable últim de complir tots els requisits és la persona que viatja amb l’animal i no el veterinari que gestiona l’exportació. Per tant, per evitar ensurts i malentesos, tot i que nosaltres tenim accés a informació generalment actualitzada facilitada pel Ministeri, sempre et demanarem que et posis en contacte personalment amb el consulat o ambaixada del país de destí per a preguntar pels requisits necessaris i actualitzats per al viatge, per si n’hi ha algun que hagi canviat recentment i no consti actualitzat al sistema, si n’hi ha algun que estigui mal explicat i necessiti ser concretat o per sol·licitar informació més detallada o aclariments per a tu mateix/a. És una consulta que normament responen ràpidament per correu electrònic. L’incompliment de requisits pot suposar la denegació del certificat per viatjar, que seria el millor escenari, però també pot ser que es permeti el viatge des d’aquí i que el país de destí t’obligui fer algun tràmit amb un cost exagerat a l’aduana, que retorni l’animal a origen, que el posi en quarentena o inclús que apliqui mesures tan extremes com el sacrifici si considera que algun requisit de gran importància no està correcte.

Exemples de requisits són: vacunació antiràbica o contra altres malalties, tractaments antiparasitaris, anàlisis de diferents malalties infeccioses, revisió de salut, certificat oficial de salut, permís d’exportació, etc. Els requisits algunes vegades tenen condicionants temporals (que hagi passat un cert temps des de la seva última aplicació però sense que hagi sobrepassat un altre determinat temps límit, per exemple). Tots aquests requisits han de quedar plasmats en un document que el país de destí accepti com a vàlid, no és suficient amb mostrar tota aquesta documentació a l’aduana. Aquí és on entren en joc els tràmits CEXGAN.

Tràmits

El tràmit és el tipus de gestió que cal fer per obtenir el certificat que garanteix davant del país de destí que els requisits estan acreditats, el que es coneix com a certificat d’exportació. Dins de CEXGAN hi ha diferents tràmits possibles (documentació ASE, legalització de passaport, certificat genèric, etc.), i cada país de destí n’accepta un, generalment. Si n’accepta més d’un, en funció de la documentació o situació prèvia de cada animal pot ser més convenient triar-ne un o un altre. Però aquí ja ha acabat la teva feina d’investigació, no cal que te’n preocupis més. Els veterinaris privats som els qui ens ocupem de saber quin tràmit és el necessari per a cada destí (o quin és l’ideal per a cada cas, si n’hi ha diversos de vàlids), de comprovar l’acompliment de cada un dels requisits i de gestionar la sol·licitud a CEXGAN del certificat d’exportació que correspongui en nom del propietari. Generalment, després d’això, els veterinaris oficials en el punt d’inspecció fronterer (ports o aeroports) s’ocuparan de facilitar-te el certificat definitiu si tota la documentació de la sol·licitud és correcta.

Es pot fer en qualsevol moment?

No, tot té el seu temps. I poder finalment realitzar el viatge en la data esperada no sempre està garantit, especialment si no tens gaire al dia la documentació i vacunacions del teu pelut i si anem de pressa i corrents a l’últim moment. El procés complet de certificació pot tardar des d’uns dies fins a uns quants mesos, en funció dels requisits previs que el país de destí sol·liciti i la situació de cada animal. Si, per exemple, el viatge exigeix la prova d’anticossos contra la ràbia i el gos o gat que viatja no ha rebut mai la vacuna antiràbica, caldrà:

1. Vacunar-lo contra la ràbia.
2. Esperar 30 dies.
3. Extreure una mostra de sang i enviar-la a un laboratori oficial.
4. Esperar els resultats, que poden tardar fins a 45 dies, i esperar que resultin satisfactoris; en cas contrari, s’ha de repetir tot el procés fins que surtin correctes.
5. Tramitar el certificat d’exportació amb la resta de requisits que siguin necessaris (fins a 10 dies més, com a norma general).
6. A més a més, si es pretén tornar a ingressar a la Unió Europea posteriorment, han d’haver transcorregut com a mínim 3 mesos des de l’última extracció de sang per a realitzar el test.

Si, en canvi, aquest mateix animal ja està vacunat contra la ràbia i ja té el certificat de la prova d’anticossos realitzat d’abans i en vigor, només caldrà tramitar el certificat en els 10 dies previs al viatge, i la tornada podrà ser també més ràpida.

El que es pretén il·lustrar amb aquest exemple és que hi ha algunes destinacions que exigeixen una sèrie de requisits previs que poden necessitar força temps, de manera que sempre és bona idea començar a planificar els tràmits d’exportació d’animals de companyia com més aviat millor, com a mínim amb 3 o 4 mesos d’antelació per no tenir sorpreses de cap tipus (o més ben dit, per tenir temps de superar totes les sorpreses que sortiran).

A més a més, hi ha una sèrie de situacions que podrien complicar-te molt les coses: la majoria de països sol·liciten una revisió de salut uns dies abans del viatge en el que, explícitament, es descartin indicis de malalties infectocontagioses, de manera que un refredat, una gastroenteritis o una febre inoportunes a l’últim moment podrien arruinar tots els plans de viatjar i la feina feta. Així mateix, situacions com problemes de salut crònics de certa importància o ser portardor d’algunes malalties infeccioses com la leishmaniosi podrien fer rebutjar el certificat d’exportació a segons quines destinacions, o un mal estat de salut general podria contraindicar agafar un transport aeri, per exemple.

Quin cost té el certificat CEXGAN?

Per desgràcia, com que no és un servei tancat, tampoc es pot donar un preu tancat per a tots els casos. De manera molt resumida, aconseguir el certificat d’exportació es fa en 3 passos:

1. Compliment dels requisits previs: vacunacions, certificats de salut, anàlisis, antiparasitaris, etc. Cada un dels requisits tindrà el seu cost habitual segons el centre veterinari on es realitzi. Alguns d’aquests tràmits poden ser realitzats pel teu veterinari habitual, però n’hi ha d’altres que és obligatori que siguin realitzats pel mateix veterinari que s’ocuparà del tràmit CEXGAN. Abans de fer res, demana sempre que t’informin adequadament per no veure’t en la necessitat de duplicar la feina feta.
2. Sol·licitud del certificat: ho fem els veterinaris privats a les clíniques (no tots; només aquells que estem acreditats per fer-ho). Generalment aquesta tramitació té un cost en base als honoraris de cada centre veterinari, però depèn de cada centre, del tipus de tràmit (com hem explicat n’hi ha de diferents), del nombre d’animals que viatgen…
3. Recollir el certificat definitiu: te’l faciliten els veterinaris oficials als punts d’inspecció fronterer (alguns ports i aeroports) un cop han comprovat que tota la documentació facilitada és correcta. Aquesta part no té cap cost per a tu.

Així doncs, la gran quantitat de variables a l’hora de gestionar un tràmit d’exportació fa que sigui impossible oferir un llistat de preus que ho tingui tot en compte i no condueixi a error. Per tant, a MAAU Centre Veterinari t’oferim un estudi sense compromís de la documentació i el viatge a realitzar per tal de poder-te oferir el pressupost detallat per al teu cas.

TRUCA ARA

RESERVA UNA CITA